El virus de la hepatitis C (VCH) va ser conegut com agent productor de la no-hepatitis A i la no-hepatitis B a l’any 1989 per Choo et al. Mitjançant els seus experiments demostraren l’existència d’aquest nova partícula centrifugant grans volums de plasma sanguini de ximpancé amb hepatitis no-A i no-B i fent una extracció dels àcids nucleics presents als precipitat.
Es sap que és un virus ssRNA (monocatenari) de polaritat positiva (+) amb un genoma de 9,5 kb aproximadament que codifica per a una proteïna de 3000 aminoàcids i el tamany de la partícula vírica varia entre 50 i 60 nm de diàmetre. Presenta una càpsida proteica i una envolura al voltant d’aquesta de naturalesa lipoproteica
.
Quan a la seua classificació, pertany a la família Flaviviridae i al gènere Hepacivirus, encara que presenta una sèrie de genotips, subtips i quasiespècies de les que parlarem més endavant. En la següent imatge trobem una representació de la Classificació de Baltimore, i segons allò esmentat fins ara, deduim que pertany a la Classe IV (simple cadena RNA +).
Si ens centrem en el seu genoma, hem de saber que consta de dos zones, la regió estructural i la no estructural, però abans de parlar d’aquestes, anem a esquematitzar les seues parts principals:
·Regió 5′ UTR (la més variable)
·Regió de lectura oberta (ORF): la poliproteïna de 3000 aminoàcids a partir de la qual s’escindeixen les proteïnes individuals amb proteases codificades per l’hoste o el virus.
·Proteïna de la nucleocàpsida que donarà lloc al nucli del VHC.
·Regió estructural E2 i NS1 (domini hipervariable).
·Regió no estructural NS2, NS3, NS4, NS4B, NS5A i NS5B.
·Regió 3′ UTR no codificant.
Per profunditzar:
–Regió estructural: és capaç de codificar les proteïnes de la càpside i les gp31 i gp70 (representades per E1 i E2) de l’embolcall. Les proteïnes de la càpside estàn codificades pels primers 191 aminoàcids de l’extrem N-terminal de la regió estructural. Aqueses proteïnes tenen capacitat d’enganxar-se a l’ARN viral i tenen capacitat inmunògena. Les proteïnes gp31 i gp70, en canvi, es relacionen entre elles físicament i la seua principal funció és fixar el virus i ajudar-les a entrar a les cèl·lules diana.
–Regió no estructural: codifica per a tota una sèrie d’enzims amb acció proteasa, helicasa, RNA-polimerasa, entre altres. Cal destacar el paper de les regions NS3 i NS5 perquè ací s’unirà la proteïna kinasa i la zona ISDR (regió determinant de la sensibilitat al interferó).