SIDEBAR
»
S
I
D
E
B
A
R
«
Enfermetat de la Hepatitis C
May 1st, 2016 by vengut

L’hepatitis C és una enfermetat del fetge causada pel virus del que hem estat parlant fins ara. Aquest, pot causar una infecció aguda (es tracta d’un mal que dura poques setmanes) o crònica (enfermetat greu de per vida).

El virus es transmet per la sang i les causes d’infecció més comuns són pràctiques d’injecció poc segures, per exemple, al consumir drogues injectables, esterilització inapropiada d’equip metge i transfussions de sang i productes sanguinis sense analitzar. També pot transmetre’s per via sexual i pot passar d’una mare infectada al seu fill, però aquestes formes són menys comunes. Cal remarcar que el virus NO es transmet mitjançant la llet mantera, aliments, aigua ni per contacte ocasional amb una persona infectada.

En tot el món hi ha entre 130 i 150 milions de persones infectades amb el virus i una gran part d’aquestes amb infecció crònica, podràn desenvolupar cirrosi o càncer de fetge. Se sap que els antivírics redueixen el 90% de casos d’infecció encara que l’accés al diagnòstic i tractament és limitat. A més, hui en dia no existeix cap vacuna contra aquest virus. El següent gràfic ens mostra en percentatge les causes d’infecció:

contagio

Per continuar amb els símptomes, sabem que el període d’incubació de la Hepatitis C pot variar de dues setmanes a sis mesos, que la infecció crònica no sol presentar símptomes, encara que normalment no en presenten fins que el seu fetge cicatritza, procés conegut com cirrosi.

Com hem esmentat abans, després de la infecció inicial, les persones no solen presentar cap símptoma, en canvi, els que si en presenten, poden tenir febra, cansanci, no tenir apetit, nàusees, vòmits, dolor abdominal, orí obscur i dolors articulars i engroguiment de la pell (icterícia).

ictericia

Per finalitzar, parlarem de les proves i examens realitzades amb el fi de poder esbrinar si un pacient està infectat amb el virus o no. Com la infecció aguda és generalment assimptomàtica, el seu diagnòstic precoç no és freqüent, en canvi, les persones amb una infecció crònica poden estar sense rebre el diagnòstic fins i tot anys després, quan presenten cirrosi.

Es fan examens de sang per a verificar, i els principals són l’enzimimmunoanàlisi per detectar si hi ha anticosos (anomenats anti-VHC) front l’Hepatitis C i l’anàlisi del RNA per a Hepatitis C amb el fi de mesurar la càrrega viral. Les proves realitzades una vegada se sap que el pacient està infectat i amb el fi d’esbrinar el dany hepàtic  (fibrosi o cirrosi) a causa de l’enfermetat són la del nivell d’albúmina, proves de funció hepàtica, temps de protrombina i biopsia del fetge. A més, també es deu realitzar una prova al laboratori per identificar el genotip de la cepa d’Hepatitis C, que com vam comentar anteriormen en una entrada, en són 6 i responen de manera diferent al tractament, a més, una mateixa persona podria estar infectada amb més d’un genotip. Totes aquestes proves es realitzaran per determinar quin tractament és mes adequat.

prueba

 

 

»  Substance:WordPress   »  Style:Ahren Ahimsa